LA MEVA BIBLIOGRAFIA EDUCATIVA

LA MEVA BIBLIOGRAFIA EDUCATIVA

1.    La meva biografia

Les meves raons per ser mestre es remunten a la infantesa. Crec que ja tenia autèntica vocació de professora. Els meus jocs eren sempre els mateixos:  jugava amb nines que representaven les meves alumnes , els “repartia” unes llibretes i els reproduïa la classe que jo havia fet durant el dia. Fins i tot, vaig utilitzar el meu germà petit com a nino, encara no tenia dos anys i jo ja el feia seure i escoltar les meves “classes magistrals”.

La vida no em va ser massa fàcil quan era més jove i no vaig poder fer Magisteri, però quan els meus fills es van fer grans vaig voler reprendre allò que sempre m’havia fet tanta il·lusió: ser mestre.

El que jo espero d’aquest pràcticum(quan vaig acabar la carrera de magisteri) és aprendre com afrontar-me a un aula, tota sola. En aquest curs m’agradaria aprendre a fer classes a gent adulta, que realment és al que m’agradaria dedicar-me. Serà la primera vegada que em  posaré en contacte amb aquest col·lectiu en tota la carrera. Per tant, és un autèntic repte per a mi. És a dir, les meves expectatives respecte aquest Pràcticum són força altes , crec que pot ser la culminació de l’esforç d’aquests quatre anys .

La meva experiència a l’educació primària és bastant característica de l’època del franquisme. Era una educació rigorosa, memorística i basada en disciplines, de caire religiós i de polítiques de dreta. Com a exemple cada dia havíem de pregar quan entràvem a classe a primera hora del mati i recordo haver cantat l’himne “cara al sol” davant la foto de Franco. També recordo que les nenes dedicàvem algunes hores a la tarda a fer “nuestras labores (cosíem a l’aula), i el més destacable era l’ús exclusiu de la llengua castellana.

El que més em va agradar va ser justament la disciplina, crec que ensenyaven valors que m’han ajudat molt al llarg de la meva vida, la cultura de l’esforç i de les coses ben fetes, la bona cal·ligrafia, el saber-te comportar...etc, a banda d’una exigència molt important pel que fa a l’aprenentatge de les assignatures, van proporcionar-me una base educativa que m’ha servit en diferents aspectes de la meva vida.

El que menys em va agradar eren els càstigs El tipus d’ensenyament tampoc deixava lloc a la creativitat, tot estava molt estipulat i si no et comportaves et pegaven a les mans amb un regle i et feien agenollar de cara a la paret, moltes vegades amb llibres a les mans.

Malgrat això jo era una bona estudiant, les tres característiques que em definirien són: treballadora, interessada i segurament “pilota” . Aquesta darrera qualificació no era per guanyar-me els favors dels professors, sinó perquè m’encantaven els professors, eren els meus ídols. Tot i que aquesta percepció va canviar a l’EGB, durant els primers anys de la primària, jo els imitava en els meus jocs, m’encantaven com escrivien a la pissarra, feien les explicacions, tocaven i passaven les pàgines del llibre… jo volia ser com ells.

Pel que fa a la relació amb els meus companys, em sentia fora de lloc i una mica marginada. L’escola era concertada i anava amb companys que tenien més poder adquisitiu, es feien excursions i jo no hi podia anar perquè els meus pares no les podien pagar, ens feien anar amb bata i jo sempre les portava velles perquè aprofitava les de la meva germana, això barrejat amb que era la “gorda” de la classe van fer de mi una nena una mica introvertida que jugava sola i encara es centrava més en els estudis que en els  jocs

El model d’ensenyament que seguien els mestres era el tradicional, no es potenciava la creativitat i.es seguien totalment els llibres de text, Les classes eren totalment teòriques i l’aprenentatge era totalment conductista basat en la repetició d’exercicis: els famosos deures que havies de fer desprès de classe i que eren obligatoris cada dia. Els mestres tampoc hi podien fer més perquè l’escola era molt classista i les lleis en aquella època suposo que no els deixaria marge d’actuació. Havien de preparar mà d’obra per a la societat industrial en la que vivíem i per tant, el seu objectiu era formar i preparar persones que fossin disciplinades, acostumades a fer tasques repetitives (preparades per treballar a les cadenes de muntatge) i a acatar ordres dels superiors.

Si em demaneu quines tres coses hauria de tenir un bon mestre, segons el meu parer, hauria de tenir principalment vocació. Aquesta és la clau per ser-ho, que t’apassioni allò que ensenyes i ser un bon comunicador. Aquests ingredients barrejats permeten traspassar la motivació, el coneixement i els valors als infants. Crec que un bon mestre pot definir la vida d’una persona. D’entre aquestes tres qualitats destaco la vocació perquè ensenyar i aprendre ha de ser totalment vocacional, no pots ensenyar si no t’agraden els infants o les persones de qualsevol edat, si no gaudeixes traspassant als altres el teu coneixement i si no vibres quan veus una cara que reflexa que han entès allò que els acabes d’explicar. Un bon mestre ha de gaudir amb el que fa.

La meva biografia estudiantil té els seus orígens en un col·legi de monges on vaig estar fins els 5 anys, no recordo l’experiència però sembla ser que les monges no eren massa “comprensives” i ma mare ens va treure, a ma germana i a mi, a corre cuita d’allà, a causa dels càstigs que s’infringien,

Desprès vaig passar a un col·legi concertat, on vaig fer els primers cursos de primària, fins al 4art, i del qual he anat parlant al llarg d’aquestes reflexions. L’EGB la vaig fer en una escola pública, el tipus d’ensenyament i la coincidència amb la meva preadolescència van canviar la meva perspectiva i interès pels estudis, malgrat això m’interessaven molt les Matemàtiques i destacava com alumne aplicada. .Aquest va ser el primer punt d’inflexió a la meva vida estudiantil.

El BUP i el COU el vaig fer en un institut públic, i continuava sent una bona estudiant tot i que amb més dificultats perquè treballava de dia i estudiava de nits. Sense haver acabat el COU, per raons personals vaig deixar els estudis als 17 anys, malgrat tenia molt clar que volia ser mestre. Aquest va ser un altre punt d’inflexió i el més dolorós de recordar perquè vaig deixar de banda unes il·lusions que m’ha costat molts anys reprendre. Desprès de tres anys d’inactivitat estudiantil vaig acabar el COU però un altre cop per raons personals no vaig fer la selectivitat i vaig tornar a deixar els estudis.

No va ser fins que vaig fer 30 anys que vaig tornar a tenir contacte amb els llibres amb la finalitat de preparar unes oposicions per la Generalitat  i des de les hores no he parat. He fet diverses oposicions per anar pujant de categoria. He fet la diplomatura i Grau de Turisme a la UOC i ara estic acabant el Grau d’Educació Primària a Bellaterra. També estic preparant unes altres oposicions per seguir pujant a la feina.

Tinc 59 anys i m’apassiona aprendre, probablement ja no ho deixaré mai, perquè aprendre és un estímul per a mi i els llibres són una de les meves passions.