martes, 11 de agosto de 2020
lunes, 10 de agosto de 2020
ORGANITZACIÓ TEMES
US POSO UN EXEMPLE SOBRE COM VAIG ORGANITZAR LES OPOSICIONS DE SUPERIOR. LA FAMOSA CONVOCATÒRIA QUE VA DURAR 5 ANYS, LA 242
Pot servir-vos d'exemple
 |
| Temes organitzats per Blocs podeu juntar els temes de la part específica i comuna perquè la part específica és una ampliació o repetició de la comuna. Així només treballem amb 8 BLOCS. |
domingo, 9 de agosto de 2020
COM ORGANITZAR ELS TEMARIS I LES LLEIS
Consells per organitzar
els temaris per a les oposicions
L'organització,
el temps i la disciplina són els pitjors enemics de l'oposició. Per això et
recomano el següent:
Organització: pel que fa als temes no és tan important de quina acadèmia els tinguis,
perquè un tècnic superior ha d'estudiar directament de les lleis, el temari és
només una guia per orientar quines coses són importants d'aquests temes i
quines lleis estan implicades. Per tant, tria un dels sindicats o de l'acadèmia
i guiat per aquell a l'hora de buscar explicacions i de llegir.
Primer pas
Ordena els temaris per blocs. A tall d'exemple:
A superior ABANS hi havia 100 temes: 60 part comuna i 40 part específica.
Els temes de la part comuna es reparteixen en 8 blocs i els de la part
específica en 5, però com veuràs el temari específic és molt repetitiu de la
part comuna i en molts casos el temari específic és una ampliació de la part
comuna, el que jo he fet és resumir els temes per blocs i encabir els temes de
la part específica en els blocs de la part comuna, de manera que només tinc 8
blocs que engloben la part comuna i la part específica. Així, en els resums no
repeteixes coses.
T'envio un excel “Organització temes”
on he especificat la distribució. Pensa que la distribució està pensada per no
repetir conceptes. Si no ho entens m'ho comentes.
Segon pas,
Posa les lleis que
toquen per cada bloc. Dins de cada
bloc hi ha lleis importants que estan establertes a la guia que t'adjunto. Però
també, t'adjunto els índex de lleis importants que m'he fet jo de cada
bloc. Evidentment com que tot està molt relacionat hi ha lleis que es
repeteixen. Però no importa, llegeix les lleis des de l'inici fins al final
perquè entenguis el per què de cada llei i subratlla els articles
importants,. Per això t'ajudaran els temaris, perquè allà hi ha el que
és important.
Tercer pas
Et recomano
que facis un resum de cada bloc en un
document Word amb l’índex de les lleis per davant, jo he preparat carpetes d’anelles
en diferents colors per a cada bloc.
Aquest resum
ha de ser fet amb les teves paraules i per això és important que segueixis les
lleis i el temari, el que jo he fet és agafar el tema i anar llegint el que diu
la Llei sobre aquest concepte, i anar posant-lo en el meu resum amb les meves
paraules, encara que sembli una pèrdua de temps, no ho és perquè en el teu
cervell estàs endreçant i entenent tot el que diuen les lleis i els temaris de
forma endreçada. Pensa que els que fan
els temaris moltes vegades només fan que traslladar el que hi ha a la Llei, no
hi ha més misteri.
Per
memoritzar conceptes va molt bé que incloguis imatges que te’l recordin i que t’expliquis
una historieta extravagant que et faci recordar aquell concepte.
Quart pas
Un cop fet
els resums i llegides les Lleis és important fer-te un excel amb els
articles importants de cada llei. Per exemple la Llei 39/2015 i la 26/2010
i la 40/2015 parlen de les mateixes coses estaria bé que les tinguessis
relacionades en un mateix excel per consultar ràpidament. Sobretot a Funció
Pública hi ha moltes lleis que parlen del mateix assumpte, tenir els articles
relacionats va molt bé. Et passo un exemple.
Temps:
Utilitza
la tècnica del Pomodoro, estudia activament durant 25 minuts i descansa 5
minuts, pots buscar-la a Internet, això et dona sensació que amb poc temps vas
treballant, sempre tenim 25 minuts i vas repetint a mesura que tinguis més
temps i ganes, veuràs com estudiar 2 hores al dia és fàcil amb aquest sistema.
Disciplina:
Fes-ho
cada dia, encara que només siguin 25 minuts, no perdis el contacte amb l’oposició
perquè et desmotivaràs, pensa en el que vols aconseguir i posa’t aquests 25
minuts diaris, són 100 temes hauries de fer 3 voltes com que encara falta un
any per l’opisició de superior tens temps de fer-les.
domingo, 26 de enero de 2020
LA MEVA BIBLIOGRAFIA EDUCATIVA
LA MEVA BIBLIOGRAFIA EDUCATIVA
1. La meva biografia
Les meves raons per ser
mestre es remunten a la infantesa. Crec que ja tenia autèntica vocació de
professora. Els meus jocs eren sempre els mateixos: jugava amb nines que representaven les meves
alumnes , els “repartia” unes llibretes i els reproduïa la classe que jo havia
fet durant el dia. Fins i tot, vaig utilitzar el meu germà petit com a nino, encara
no tenia dos anys i jo ja el feia seure i escoltar les meves “classes
magistrals”.
La vida no em va ser
massa fàcil quan era més jove i no vaig poder fer Magisteri, però quan els meus
fills es van fer grans vaig voler reprendre allò que sempre m’havia fet tanta
il·lusió: ser mestre.
El que jo espero
d’aquest pràcticum(quan vaig acabar la carrera de magisteri) és aprendre com afrontar-me a un aula, tota sola. En aquest
curs m’agradaria aprendre a fer classes a gent adulta, que realment és al que
m’agradaria dedicar-me. Serà la primera vegada que em posaré en contacte amb aquest col·lectiu en tota
la carrera. Per tant, és un autèntic repte per a mi. És a dir, les meves
expectatives respecte aquest Pràcticum són força altes , crec que pot ser la
culminació de l’esforç d’aquests quatre anys .
La meva experiència a
l’educació primària és bastant característica de l’època del franquisme. Era
una educació rigorosa, memorística i basada en disciplines, de caire religiós i
de polítiques de dreta. Com a exemple cada dia havíem de pregar quan entràvem a
classe a primera hora del mati i recordo haver cantat l’himne “cara al sol”
davant la foto de Franco. També recordo que les nenes dedicàvem algunes hores a
la tarda a fer “nuestras labores (cosíem a l’aula), i el més destacable era
l’ús exclusiu de la llengua castellana.
El que més em va
agradar va ser justament la disciplina, crec que ensenyaven valors que m’han
ajudat molt al llarg de la meva vida, la cultura de l’esforç i de les coses ben
fetes, la bona cal·ligrafia, el saber-te comportar...etc, a banda d’una exigència
molt important pel que fa a l’aprenentatge de les assignatures, van
proporcionar-me una base educativa que m’ha servit en diferents aspectes de la
meva vida.
El que menys em va
agradar eren els càstigs El tipus d’ensenyament tampoc deixava lloc a la
creativitat, tot estava molt estipulat i si no et comportaves et pegaven a les
mans amb un regle i et feien agenollar de cara a la paret, moltes vegades amb
llibres a les mans.
Malgrat això jo era una
bona estudiant, les tres característiques que em definirien són: treballadora,
interessada i segurament “pilota” . Aquesta darrera qualificació no era per
guanyar-me els favors dels professors, sinó perquè m’encantaven els professors,
eren els meus ídols. Tot i que aquesta percepció va canviar a l’EGB, durant els
primers anys de la primària, jo els imitava en els meus jocs, m’encantaven com escrivien
a la pissarra, feien les explicacions, tocaven i passaven les pàgines del
llibre… jo volia ser com ells.
Pel que fa a la relació
amb els meus companys, em sentia fora de lloc i una mica marginada. L’escola
era concertada i anava amb companys que tenien més poder adquisitiu, es feien excursions
i jo no hi podia anar perquè els meus pares no les podien pagar, ens feien anar
amb bata i jo sempre les portava velles perquè aprofitava les de la meva germana,
això barrejat amb que era la “gorda” de la classe van fer de mi una nena una
mica introvertida que jugava sola i encara es centrava més en els estudis que
en els jocs
El model d’ensenyament
que seguien els mestres era el tradicional, no es potenciava la creativitat
i.es seguien totalment els llibres de text, Les classes eren totalment
teòriques i l’aprenentatge era totalment conductista basat en la repetició
d’exercicis: els famosos deures que havies de fer desprès de classe i que eren
obligatoris cada dia. Els mestres tampoc hi podien fer més perquè l’escola era
molt classista i les lleis en aquella època suposo que no els deixaria marge
d’actuació. Havien de preparar mà d’obra per a la societat industrial en la que
vivíem i per tant, el seu objectiu era formar i preparar persones que fossin
disciplinades, acostumades a fer tasques repetitives (preparades per treballar
a les cadenes de muntatge) i a acatar ordres dels superiors.
Si em demaneu quines tres
coses hauria de tenir un bon mestre, segons el meu parer, hauria de tenir
principalment vocació. Aquesta és la clau per ser-ho, que t’apassioni allò que
ensenyes i ser un bon comunicador. Aquests ingredients barrejats permeten
traspassar la motivació, el coneixement i els valors als infants. Crec que un
bon mestre pot definir la vida d’una persona. D’entre aquestes tres qualitats destaco
la vocació perquè ensenyar i aprendre ha de ser totalment vocacional, no pots
ensenyar si no t’agraden els infants o les persones de qualsevol edat, si no
gaudeixes traspassant als altres el teu coneixement i si no vibres quan veus
una cara que reflexa que han entès allò que els acabes d’explicar. Un bon
mestre ha de gaudir amb el que fa.
La meva biografia
estudiantil té els seus orígens en un col·legi de monges on vaig estar fins els
5 anys, no recordo l’experiència però sembla ser que les monges no eren massa
“comprensives” i ma mare ens va treure, a ma germana i a mi, a corre cuita
d’allà, a causa dels càstigs que s’infringien,
Desprès vaig passar a
un col·legi concertat, on vaig fer els primers cursos de primària, fins al 4art,
i del qual he anat parlant al llarg d’aquestes reflexions. L’EGB la vaig fer en
una escola pública, el tipus d’ensenyament i la coincidència amb la meva
preadolescència van canviar la meva perspectiva i interès pels estudis, malgrat
això m’interessaven molt les Matemàtiques i destacava com alumne aplicada. .Aquest
va ser el primer punt d’inflexió a la meva vida estudiantil.
El BUP i el COU el vaig
fer en un institut públic, i continuava sent una bona estudiant tot i que amb
més dificultats perquè treballava de dia i estudiava de nits. Sense haver
acabat el COU, per raons personals vaig deixar els estudis als 17 anys, malgrat
tenia molt clar que volia ser mestre. Aquest va ser un altre punt d’inflexió i
el més dolorós de recordar perquè vaig deixar de banda unes il·lusions que m’ha
costat molts anys reprendre. Desprès de tres anys d’inactivitat estudiantil vaig
acabar el COU però un altre cop per raons personals no vaig fer la selectivitat
i vaig tornar a deixar els estudis.
No va ser fins que vaig
fer 30 anys que vaig tornar a tenir contacte amb els llibres amb la finalitat
de preparar unes oposicions per la Generalitat
i des de les hores no he parat. He fet diverses oposicions per anar
pujant de categoria. He fet la diplomatura i Grau de Turisme a la UOC i ara
estic acabant el Grau d’Educació Primària a Bellaterra. També estic preparant
unes altres oposicions per seguir pujant a la feina.
Tinc 59 anys i
m’apassiona aprendre, probablement ja no ho deixaré mai, perquè aprendre és un
estímul per a mi i els llibres són una de les meves passions.
sábado, 13 de abril de 2019
NORMATIVA TRANSPARÈNCIA
NORMATIVA SOBRE TRANSPARÈNCIA
LLEI 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern.
DECRET LLEI 1/2017, de 14 de febrer, pel qual es crea iregula el Registre de grups d'interès de Catalunya.
DECRET 171/2015, de28 de juliol, sobre el Registre de grups d'interès de l'Administració de laGeneralitat i del seu sector públic.
jueves, 9 de agosto de 2018
NORMATIVA ADMINISTRACIÓ ELECTRÒNICA, REGISTRE I TRANSPARÈNCIA
Índex (les que estan en vermell són les més importants i les que s'han de llegir primer)
ADMINISTRACIÓ ELECTRÒNICA
Llei 25/2013, de 27 de desembre, d'impuls de lafactura electrònica i creació del registre comptable de factures en el SectorPúblic
Llei estatal 59/2003, de 19 dedesembre, de signatura electrònica
Llei estatal 59/2003, de 19 dedesembre, de signatura electrònica
Ley
34/2002, de 11 de julio, de servicios de la sociedad de la información y de
comercio electrónico
REGISTRE
Decret
360/1994, de 15 de desembre, del registre d'entrada i sortida de documents de
l'Administració de la Generalitat de Catalunya
DECRET
277/1994, de 14 d'octubre, pel qual s'estableixen els òrgans de l'Administració
de la Generalitat de Catalunya amb competències per expedir còpies autèntiques
de documents i certificacions sobre aquests.
TRANSPARÈNCIA
TRANSPARÈNCIA
Ley
19/2013, de 9 de diciembre, de transparencia, acceso a la información pública y
buen gobierno
Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern.
Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern.
NORMATIVA PROTECCIÓ DE DADES
Índex
REGLAMENTO (UE) 2016/679 DEL PARLAMENTO EUROPEO Y DEL
CONSEJO de 27 de abril de 2016 relativo a la protección de las
personas físicas en lo que respecta al tratamiento de datos personales y a la
libre circulación de estos datos y por el que se deroga la Directiva 95/46/CE
(Reglamento general de protección de datos)
Novetats més importants que ha introduït aquesta llei
Llei Orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia de drets digitals que deroga:
Novetats més importants que ha introduït aquesta llei
Llei Orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia de drets digitals que deroga:
- La Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal excepte els articles 22 al 24.
- El Reial decret-llei 5-2018, de 27 de juliol, de mesures urgents per a l'adaptació del dret espanyol a la normativa de la Unió Europea en matèria de protecció de dades.
RD 1720/2007 , de 21 de desembre, pel qual
s’aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei Orgànica 15/1999 , de 13 de
desembre, de Protecció Dades de Caràcter Personal
Decret 48/2003 de 20 de febrer pel que
s’aprova d’Estatut de l’Agencia Catalana de Protecció de Dades
Llei 32/2010, de l’1 d’octubre , d’
Autoritat Catalana de Protecció Dades
NORMATIVA FUNCIÓ PÚBLICA
FUNCIÓ PÚBLICA (les lleis en vermell són les més importants i per on hauries de començar)
Índex
Normes generals
CE ARTICLES 23.2
I 103.3 I 149.1.18
EA. ART 136
Decret Legistatiu 1/1997, de 31 d'octubre, pel qual s'aprova la refosa en un
Text únic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en
matèria de funció pública.
Llei 8/2006, de 5 de juliol, de mesures de conciliació de la vida personal,familiar i laboral del personal al servei de les administracions públiques deCatalunya
Reial decret llei 6/2019, d’1 de març, de mesures urgents per a la garantia dela igualtat de tracte i d’oportunitats entre dones i homes en el treball il’ocupació
Reial decret llei 6/2019, d’1 de març, de mesures urgents per a la garantia dela igualtat de tracte i d’oportunitats entre dones i homes en el treball il’ocupació
Personal
eventual
Decret 2/2005, d'11
de gener, sobre el règim jurídic del personal eventual de l’Administració de la
Generalitat de Catalunya.
Relació de llocs de
treball
Ordre de
3 de febrer de 1994, de desplegament del Decret 328/1993, de 28 de desembre, sobre els
procediments de modificació de les relacions de llocs de treball del personal
funcionari de l'Administració de la Generalitat.
Decret 328/1993, de
28 de desembre, sobre les
relacions de llocs de treball del personal funcionari de l’Administració de la
Generalitat de Catalunya.
Provisió de llocs i
promoció professional
Decret 123/1997, de 13 de maig,
pel qual s’aprova el Reglament general de provisió
de llocs de treball i promoció professional dels funcionaris de
l’Administració de la Generalitat de Catalunya.
Decret 65/1987 , de 15 de
gener, pel qual s’aprova el Reglament general de provisió de llocs de
treball, de promoció professional i de promoció interna dels funcionaris
de l’Administració de la Generalitat de Catalunya (preceptes vigents en
matèria de grau: art. 65-71, 73, 74 i disposició addicional primera)
Decret 28/86, de 30 de gener de Reglament
de selecció de personal de l’Administració de la Generalitat de Catalunya
Instrucció
5/2017, sobre el reingrés al servei actiu del personal funcionari procedent de
situacions administratives que no comporten reserva de plaça i destinació.
Règim disciplinari
Decret 243/1995, de 27 de juny,
pel qual s’aprova el Reglament de règim disciplinaride la funció pública
de l’Administració de la Generalitat de Catalunya.
Condicions de treball
Decret 56/2012 , de 29 de maig,
sobre jornada i horaris de treball del personal funcionari al servei de
l'Administració de la Generalitat.
Modificat
pel Decret 48/2014 , de 8 d'abril, pel qual es modifica el Decret 56/2012, de 29 de maig,
sobre jornada i horaris de treball del personal funcionari al servei de
l'Administració de la Generalitat.
Personal laboral
VI CONVENI COL·LECTIU
Reial decret legislatiu 1/1995 , de 24 de març,
pel qual s'aprova el text refós de la Llei de l'Estatut dels Treballadors.
Reconeixement serveis prestats i GRAU
Instrucció 3/2019 , de 2 d'abril, sobre els criteris interpretatius i el reconeixement de grau personal dels funcionaris al servei de la Generalitat de Catalunya
Llei 9/1986, de 10 de novembre, de cossos de funcionaris de la Generalitat de Catalunya (COSSOS)
Llei 9/1986, de 10 de novembre, de cossos de funcionaris de la Generalitat de Catalunya (COSSOS)
.
Llei 70/1978, de 26 de desembre , de reconeixement de serveis
prestats
Reial decret 1461/1982, de 25 de juny
pel que es dicten les normes d’aplicació de la Llei 70/1978, de 26 de desembre
, de reconeixement de serveis prestats en
l’Administració Publica.
Decret
124/1988, de 24 de maig ,
sobre normes complementaries als catàlegs de llocs de treball de
l’administració
Prevenció de riscos
laborals
Llei 31/1995, de 8
de novembre de Prevenció de Riscos Laborales
Incompatibilitats
Normativa bàsica
estatal:
Llei 53/1984 , de 26 de
desembre, d'incompatibilitats del personal al servei de les administracions
públiques.
Normativa de la
Generalitat:
Llei
13/2005, de 27 de desembre, del règim d'incompatibilitats dels alts càrrecs al
servei de la Generalitat.
Llei 21/1987, de 26 de
novembre, d’incompatibilitats del personal al servei de l’Administració de la
Generalitat (pel que fa a l'art.3 a), cal tenir en compte la STC 73/1997, d'11
d'abril).
Decret
98/1985, d’11 d’abril, sobre procediment per a l’aplicació de les
incompatibilitats al personal al servei de la Generalitat.
Registre de personal
Decret 71/1987, de 15 de gener, d’aprovació del Reglament del
Registre General de Personal de la Generalitat de Catalunya.
Indemnitzacions
Decret 138/2008, de 8 de juliol, d’indemnitzacions per raó del servei
Indemnitzacions
Decret 138/2008, de 8 de juliol, d’indemnitzacions per raó del servei
miércoles, 8 de agosto de 2018
NORMATIVA PROCEDIMENT ADMINISTRATIU
ESTATAL
Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques
Llei
40/2015, d’1 d’octubre, de règim jurídic del sector públic
ESPECÍFIC
CATALUNYA
LLEI
26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les
administracions públiques de Catalunya
LLEI
13/1989, de 14 de desembre, d'organització, procediment i règim jurídic de
l'Administració de la Generalitat de Catalunya.
LLEI
13/2008, del 5 de novembre, de la presidència de la Generalitat i del
Govern.
DECRET
1/2018, de 19 de maig, de creació, denominació i determinació de l'àmbit de
competència dels departaments de l'Administració de la Generalitat de
Catalunya.
LLEI
5/2005, de 2 de maig, de la Comissió Jurídica Assessora.
DECRET
69/2006, d'11 d'abril, d'aprovació del Reglament d'organització i
funcionament de la Comissió Jurídica Assessora.
DECRET
413/2011, de 13 de desembre, del Reglament del Consell Tècnic del Govern.
LLEI
1/1998, de 7 de gener, de política lingüística.
Decret
107/1987, de 13 de març (DOGC 827, de 10 d'abril), pel qual es regula l'ús
de les llengües oficials per part de l'Administració de la Generalitat de
Catalunya.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)